Últimament, he anat redescobrint coses i com que he estat fora força temps, només d’arribar, vaig trobar el paisatge molt canviat, perquè pujant cap a Prats tot era molt verd i estava molt més florit del que jo recordava. És realment bonic, la meva al·lèrgia no opina el mateix, però és molt maco.
I ara, sense adonar-me’n, faig notar les novetats a tothom, oblidant-me que per l’altra gent no són novetats; i protagonitzo escenes ridícules dient coses com ara ‘Han quedat bé les obres de la plaça Nova, no?’, pregunta a la qual contesten ‘Quines obres? La vorera i els fanals? Però si això ho van fer abans de Nadal...’
A més a més, ara veig moltes coses que abans no veia, perquè ja hi devia estar acostumada o trobo maques coses que abans semblaven molt normals, o potser més aviat lletges... Per exemple, el dia que vaig arribar, mentre em dutxava vaig estar observ
ant les rajoles del lavabo de casa i les vaig trobar especialment maques. Són aquestes d’aquí al costat. Ja sé que no són l’avantguarda del disseny i que, segurament, no són cap meravella, però a mi em van agradar. I això que jo abans de marxar pensava el mateix que la meva germana, que quan li vaig comentar com n’eren de maques aquestes rajoles, em va dir que ella feia anys que esperava que els nostres pares es decidissin a canviar-les. Després, també vaig comentar la meva fascinació per aquesta decoració de fa trenta anys a la meva mare, que va sentenciar (amb cara d’ ‘Ai filla meva! Cada dia estàs pitjor!’) que se m’havia encomanat el mal gust dels americans!
I ara, sense adonar-me’n, faig notar les novetats a tothom, oblidant-me que per l’altra gent no són novetats; i protagonitzo escenes ridícules dient coses com ara ‘Han quedat bé les obres de la plaça Nova, no?’, pregunta a la qual contesten ‘Quines obres? La vorera i els fanals? Però si això ho van fer abans de Nadal...’
A més a més, ara veig moltes coses que abans no veia, perquè ja hi devia estar acostumada o trobo maques coses que abans semblaven molt normals, o potser més aviat lletges... Per exemple, el dia que vaig arribar, mentre em dutxava vaig estar observ
ant les rajoles del lavabo de casa i les vaig trobar especialment maques. Són aquestes d’aquí al costat. Ja sé que no són l’avantguarda del disseny i que, segurament, no són cap meravella, però a mi em van agradar. I això que jo abans de marxar pensava el mateix que la meva germana, que quan li vaig comentar com n’eren de maques aquestes rajoles, em va dir que ella feia anys que esperava que els nostres pares es decidissin a canviar-les. Després, també vaig comentar la meva fascinació per aquesta decoració de fa trenta anys a la meva mare, que va sentenciar (amb cara d’ ‘Ai filla meva! Cada dia estàs pitjor!’) que se m’havia encomanat el mal gust dels americans! 
3 comentaris:
Bon dia Esther!!!!
Quan he llegit el títol del post, no he pogut evitar imaginar-te (cosa difícil donada la situació) parante i quedante immòbil per poder mirar una cosa.. com desconnectant, i és que tinc un amic que quan li deia: t'has parat mai a pensar... ell em contestava: no, jo segueixo avançant (no em cal parar-me per pensar)! Sempre m'ha fet gràcia... i potser a tu també! ;)
Respecte el post... el gust sempre canvia! Per les coses, per les persones, i evidenment el nostre voltant ens influeix! No negaré que per haver estudiat en una escola de Disseny fashion i tota la pesca, el gust pel minimalisme i les línies bàsiques no m'hagi vingut "una mica" imposat pels professors que hi tenia! Però ja se sap.. tot són tendències!
Una abraçada!!!!
m'ha fet molta gràcia el post Esther :-D més que res perquè sí... mira que agradar-te les rajoles del lavabo de casa :-D :-D però bueno... quan decideixin canviar-les ja els hi direm que te'n guardin unes quantes de record... jejeje
que vagi mooooolt bé el viatge!! i vigileu no us atropellin que a Roma els semàfors... com si no existissin ;-)
Com ho diuen allò...? La força dels petits detalls?? Bé, si més no és algo així, ja saps que tinc certa tendència a versionar les frases fetes!!!
Publica un comentari a l'entrada